Després del Nadal (Kurisumasu) A Japanzone.cat volem redescobrir-vos com viuen el canvi d'any al Japó, tot desitjant-vos una bona entrada al 2009.
Al Japó, una de les festes més importants és l'Any Nou (Shogatsu). Com us havíem comentat, els preparatius començen uns quants dies abans però especialment es celebra del 31 de desembre fins al 3 de gener.
El dia 31 al vespre/nit,
Per enllaçar el canvi d'any és costum menjar fideussoba extrallargs (els toshikoshi-soba)que simbolitzen el desig de tenir una llarga vida i plena de salut. S'acompanya amb un sake, el vi d'arròs tradicional. extrallargs
Als templesbudistes ressonen fins a 108 campanades - 8 vegades a l'any que ens deixa i 100 al Nou Any - per commemorar l'arribada de l'Any Nou. Segons la creença budista són els 108 "pecats" en que pot caure una persona. Una campanada per pecat amb l'objectiu de purificar l'ànima pel període que comença.
Kohaku Uta Gassen és el nom del programa de la televisió pública que més de la meitat del país acostuma a veure durant el Cap d'Any. Es reuneixen els/les millors cantants del país i competeixen en dos equips, el femení (Aka-gumi, “vermells”) i el masculí (Shiro-gumi, “blancs”).
A partir de les 12 de la nit, de bon matí o durant aquests dies festius,
La primera visita als santuaris sintoistes i temples budistes. Els japonesos vestits amb els bonics quimonos i de múltiples colors s'apropen als temples locals per purificar-se, resar i es tira una moneda i es demanen als déus els millors desitjos pel Nou Any. Com podeu veure en la vinyeta del manga de Maison Ikkoku.
També és tradició comprar amulets per tenir felicitat i bona fortuna en els estudis, la feina, l'amor, etc. Aquest esdeveniment massiu en els temples és un fet popular, cultural i religiós del poble nipó.
Durant els primers dies de l'any,
Es reben les postals de felicitació d'Any Nou (nengajô) que han enviat familiars i amics. Acostumen a estar decorades amb dibuixos de l'animal representatiu de l'any entrant. Segons el calendari oriental del zodíac xinès, el 2009 és l'any del bou.
Els àpats tradicionals es presenten amb l'o-sechi ryori, una atapeïda caixa dividida en varis compartiments i plena d'aliments de tot tipus, cada un amb el seu significat -en japonès- de bona sort, prosperitat, salut i felicitat. Per exemple hi ha: algues marines kombu ("felicitat"), sopa amb arròs, truita dolça quadrada ("coneixement"), besuc ("alegria"), verdures cuites, gambes ("robustesa"), sushi i altres delícies.
Els nens reben una paga extra amb diners, l' Otoshi-dama, uns sobres decorats amb l'animal que representa l'any. També es fan volar estels, s'escriu la primera cal·ligrafia en pinzell de l'Any o juguen a karuta, un joc de cartes amb poemes o refranys que s'han d'acabar de completar les frases.
La cerimònia de batre mochi (pasta d'arròs) amb masses gegants i dins uns morters, per després menjar mochi com a pastíssets o fer ofrenes als altars familiars. El blanc suggereix puresa i l'elasticitat simbolitza força i longevitat.
Totes aquestes tradicions es poden trobar com a referències culturals a diversos manga. Referenciem cinc exemples (i segur que n'hi ha molts més!) de:
Maison Ikkoku- primera visita al santuari, postals de felicitació del nou any, concurs de televisió;
Lamu - la primera cal·ligrafia en pinzell de l'Any, joc de karuta (poemes i refranys en parelles de cartes), la visita al santuari, batre mochi, les 108 campanades de la tradició budista;
Tokyo Godfathers - ambientació nadalenca, la primera visita al santuari;
Shin-chan - dinar de cap d'any, visita al santuari, propina pels nens, jugar a karuta;
20th Century Boys - fideus soba per enllaçar els dos anys, records d'infantesa i sobre pels nens (Otoshi-dama)
Diuen també que els japonesos començen l'any rient perquè creuen que això els portarà bona sort. Així que :)
Japanzone.cat us desitja un any pròsper de felicitat i ens continuem llegint al 2009,
I com a últim repàs de novetats de l'any, repassem les novetats de desembre i gener de Glénat que començarà l'any amb bon peu; trobem bàsicament seguiments de col·leccions ja començades com Eagle 2, Kenshin 4 o Kimagure Orange Road 2, entre d'altres com Maiwai 9 o Love Hina 5... bon any i bon manga!
Desembre
Eagle, la forja de un presidente 2 deKaiji Kawaguchi- 5 volums - Col. Seinen - 416 pàg. B/N - Bimestral - 10€
El segon volum d'un manga original del 1998 i visionari dels nous temps. Un interessant thriller polític que explica l’ascensió d’un candidat asiàtic-americà a la presidencia dels Estats Units. Microsite Eagle.
Kimagure Orange Road 2 de Izumi Matsumoto (edició en castellà) - 10 volums - Col. Shonen Manga - Bimestral - 352 pàgs. B/N - 9,95€
Aquest clàssic dels 80 surt un mes amb l'edició en català, i, el següent mes, en l’edició en castellà. KOR és un clàssic del manganime que gira al voltant d'un triangle d'amor entre en Kyosuke, la Madoka i la Hikaru, tres joves estudiants en plena adolescència. La sèrie de televisió va ser emesa per primera vegada als anys 90 a Telecinco amb el nom de "Johnny y sus amigos". També s'ha emès en català al 3XL/K3. L'anime de 46 episodis, OVAs i pel·lícules han estat editades en DVD per Jonu Media.
La ventana de Orfeo 6 de Riyoko Ikeda (la creadora de Lady Oscar) - 13 volums - Col. Shojo - 9,95€
Una vegada més, Félix Sabaté, editor deEdiciones Glénat ens va atendre per comentar-nos les dues grans novetats del Saló: la mediàtica Eagle i la nostàlgica KOR. També va fer una reflexió en veu alta dels efectes de la crisi i com afecta a l'editorial.
No va faltar informar-nos sobre l'evolució satisfactòria de la línia de còmic en català; de les novetats del 2009 (tot al seu temps) així com de la presència deKawaguchi,l'autor japonès. Continueu llegiu, tot això i més al'entrevista Glénat!
Destaca'ns dues novetats del Saló i els motius com a editor de publicar-les.
La que és el centre d'interès en aquest Saló és Eagle, un manga de política-ficció i que està molt lligat ara mateix amb les eleccions americanes, de les més mediàtiques de la història, on es decideix el president dels EUA -que serà l'Obama, si no el maten abans- i bé, la Mar -companya de l'editorial- i jo vam llegir aquest manga fa un parell d'anys [nota: Eagle és original del 1998] i vam estar apretant per publicar-lo des de principi d'any; vam pensar que si voliem portar l'autor al moment del Saló del Manga, aprofitant que per dates eren les eleccions americanes, i treure un manga de política podria interessar molt a la gent, no?
La història de Eagle és molt bona, trepidant, molt interessant i com ha dit l'autor és un manga sobre la personalitat que ha de tenir una home per ser el més poderós del món; tot el que rodeja i el que ha de sacrificar de la seva vida personal per aconseguir-ho, perquè ho fa, etc. La col·lecció són 5 volums -acaba de sortir el primer- i en total són unes 2500 pàgines però se't passen volant... me l'he llegit sencer, en un cap de setmana, i no podia parar, enganxa molt.
I l'altra novetat així destacable és Kimagure Orange Road o Johnny y sus amigos quan es va veure a la televisió als anys 90, i va ser Norma que va treure uns quants exemplars del manga però en un format d'aquells del principi que no eren com el format tom; i ja tocava treure-la i hem començat en català al Saló del manga i el mes que vé en castellà. Són 10 toms dobles i costa una mica més que un manga normal, uns 10€ però són 400 i pico pàgines. D'aquesta manera recolzem la nostàlgia de la gent que recorda la sèrie i perquè la gent pugui conéixer un clàssic del manga.
Hi ha por a la crisis? des de Glénat quines mesures heu aplicat per afrontar aquesta crisis?
Més que por, respecte. Perquè has de tenir en compte que aquesta crisi afecta els petits sectors d'una manera més petita però afecta, nosaltres hem notat un descens de les ventes a l'estiu perquè per l'efecte dómino la gent s'espanta i llavors no gasta tant com abans. I és que a l'indústria de l'oci passa una cosa bastant curiosa, l'afecta però no tant com per exemple les sales de cine o restaurants; perquè quan hi ha una crisi afecta primer a l'oci i la cultura però el que passa és que per exemple enlloc de comprar-te dos Narutos, l'entrada al cine, crispetes, etc. el que fa la gent és comprar dos Narutos i se'n van a casa, diguéssim que s'emporta l'oci a casa.
La dada més curiosa d'aquesta crisi, almenys per mi, ha sigut que els videojocs en els últims tres mesos han pujat les vendes un 20%, això vol dir que la gent es compra el videojoc i se'n va a casa a jugar passant de cine, sopar o viatjar; la gent continuant tenint en compte l'oci, que té temps per fer-ho, euros per gastar-se però que elimina moltes altres coses accessories. Aleshores en el nostre cas, el que es ven molt és ven igual de bé, moltíssim, i el que es venia malament es ven fatal; així les sèries més clàssiques o minoritàries es veuen més afectades perquè són capricis que poca gent les compra... entre Naruto i Astroboy la gent agafa Naruto, això és el que passa més o menys.
Ens pots destacar una de les grans novetats que hi hagi previst pel 2009?
Sincerament no, tenim molts plans, moltes idees però encara no puc llançar cap pilota perquè no està del tot confirmada.
El que sí puc dir-te és que de cara el 2009 publicarem aquells títols del catàleg del 2008 que faltaven publicar com per exemple, Lo mejor de Shakespeare, un volum de varis autors oPeach de U-jin; i dins la col·lecció de grans obres de la Takahashi la pròxima serà La saga de les sirenes, ja que de One Pound Gospel només falta un volum per acabar-la. La idea és anar publicant tota l'obra d'aquesta autora, però no hi ha cap pressa.
Amb els anys que porta Glénat publicant manga en català, el manga en català s'està normalitzat al nostre país? i com veus la situació des de l'experiència de l'editorial?
La veritat és que podem estar molt contents, com us he comentat altres vegades vam sortir una mica amb la boca petita, pensant que això del manga en català és una mica una aposta nostra i bé el públic ha respost, les vendes són més o menys bones, evidentment algunes coses més d'altres, es ven més Inuyasha, Naruto, Bleach que altres i per exemple l'edició integral de Fushigi Yugi també s'ha vengut molt bé. I el bo és això que dius tu, què s'està normalitzant, la gent s'està començant a acostumar no només del manga sinó de còmic en català.
Som una editorial que està apostant pel còmic en català, està fent coses per a promocionar-ho i més o menys ens n'ensortim. El cas és que hem de reduïr les tirades, no hem de ser tant eufòrics com abans i crear aquesta dinàmica que si la gent s'acostuma a llegir en català es poden continuar publicant coses en català.
Podríem dir que encara queda camí per recòrrer i no estem en una normalització completa?
En català ja saps que el llenguatge ha sigut molt díficil en tot, encara que som un país complicat, això ens fa especials, però el que sí és veritat que els catalans acceptem molt bé que tot estigui en la nostra llengua. En aquest sentit crec que encara estem molt lluny de la normalització però molt més aprop de fa 2 o 3 anys, que no hi havia res. I ara mateix, Glénat és l'editorial de còmic que més publica en català, fet que ens plena de joia i goig.
I finalment, ha sigut díficil portar l'autor Kaiji Kawaguchi al Saló?
La veritat és que no gaire perquè quan vam dir que voliem publicar el manga i portar l'autor, ell va estar molt receptiu en venir a Barcelona, li va semblar molt bona idea la publicació del seu manga a Espanya. Kawaguchiés un seguidor de la política internacional, també coneix molt la política espanyola, va estar molt enterat de quan es parlava d'en Zapatero i les tropes d'Iraq. Diguéssim que és un home molt obert a aquest tipus de salons i en aquest cas no va ser molt díficil.
Un any més Carles Santamaria, director del Saló del manga, ens va atendre en una entrevista on vam treure temes com la consolidació del format dels tres espais del Saló, la varietat dels autors convidats i també vam anar més enllà del Saló per preguntar sobre el Saló del Còmic i el Museu del Còmic entre d’altres. Com sempre, interessant.
Segon any amb els tres espais, s’ha comprovat que el format funciona i que el públic ha canviat el xip?
Sí el format funciona, és el format de la mobilitat, de més espai i, malgrat que aquest any no teníem cap dia de pont i que va fer bastant de mal temps el divendres, ahir dissabte es va concentrar molta gent donat que el format funciona i va aguantar.
Deuen ser moltes i complexes, però ens podries fer cinc cèntims de les variables que determinen el preu d’entrada que ha de pagar el visitant del Saló?
Hem de pensar que el nostre preu, per la oferta que tenim, les activitats que fem, pels espais que ocupem i per la professionalitat que això suposa de seguretat, neteja i organització, és un preu molt ajustat.
Comencem a posar els punts sobre les “i”; la Japan Expo de París l’entrada val 12 euros, la nostra en val 6€; i qualsevol fira d’oci que es fa a Barcelona, la mitja d’entrada està entre els 8 i els 12 euros; o sigui que nosaltres estem aguantant a un preu baix.
L’augment d’exposicions i activitats, així com l’espai on estan ubicades, dóna al visitant un contrapunt al moviment de tota La Farga, des de l’organització es seguirà apostant per això?
Absolutament. Varem encetar-ho d’alguna manera l’any passat, amb la Novelle manga i l’estudio Kosen i enguany n’hem fet tres: Acuarela -les autores xilenes-, la del Doraemon, amb el 15è aniversari de l’inici de la seva emissió a l’estat espanyol i una fotogràfica, dedicada als cosplayers.
Les exposicions funcionen i creiem que és una dimensió cultural que cal continuar aprofundint i, de fet, ja estem treballant per la pròxima edició per muntar noves exposicions.
La secció per exposicions, estem parlant d'una sala d'uns 450metres quadrats que realment és molt espaiosa i hi ha una sensació d’amplitud bastant important; nosaltres volem que les exposicions continuïn dins la oferta de l'espai de La Farga.
Dels convidats al Saló, hem vist que aquest any no es limiten sols a autors... ens podries comentar una mica aquesta varietat?
Hem portat tres autors importants com són la Junko Mizuno, Kaiji Kawaguchi i el senyor Yoshikazu Yasuhiko, que són tres autors d’estils i generacions diferents, però molt interessants.
Gràcies a Microsoft, que és col·laborador del Saló, també hem portat Ian Lovett, un dissenyador de videojocs, perquè cada cop està més lligada la relació del manga i el còmic amb el videojoc.
Finalment també hem tingut en Kageyama i el seu grup JAM Project. Nosaltres cada any volem portar un grup del Japó, de j-pop o d' anime songs i penso que la gent ho agraeix molt; a més aporta una vessant festiva. Per això sempre intentem portar algú i intentarem continuar en aquesta línia.
Ens pots comentar alguna anècdota curiosa?
Home... hem vist que ni la pluja ni la crisi econòmica pot amb la gent que li agrada el manga, ho hem pogut comprovar: feia mal temps, la gent aguantava, avui que està plovent (diumenge), la gent continua venint a La Farga i això significa que és un saló que interessa, que diverteix, i després també, que el manga és un producte cultural molt assequible de preu. En temps de crisi, els productes que són més assequibles són els que aguantaran més bé la situació i, en aquest sentit, el saló i l' oferta dels expositors, realment funciona.
Són premis populars, votats per la gent a través de la web de Ficòmici sense jurat. La intenció també era conèixer la opinió de l’aficionat, perquè una cosa són les vendes i una altra el que agrada més; jo penso que enguany ha sortit una tria bastant variada d’estils, d’autors i editorials, perquè pràcticament totes les editorials que es dediquen a fer manga han obtingut un premi o un altre i creiem que és important que l’aficionat pugui expressar la seva opinió. També serveix una mica com a indicador, per on van les coses i què és el que realment agrada en cada moment.
Anem a parar una mica de l’altre gran saló, que segurament ja hi esteu treballant, ens pots fer un petit avanç del que serà el Saló del Còmic de Barcelona?
Del Saló del Còmic ja tenim el Jim Lee de convidat al saló, ell ja ho ha fet públic al seu blog, i és un autor de referència de superherois. També Gipiens ha confirmat que vindrà, és l' autor que va guanyar el premia la millor obra estrangera; de mica en mica anem perfilant la llista de convidats.
Respecte les exposicions hi haurà les dels guanyadors de l’any passat en tindrà Pascual Ferry, igual que Gipi i una del Paco Roca, en col·laboració amb l’Fnac. D‘entrada serà una oferta variada més les coses que estem acabant de perfilar. Tenint en compte que el Saló del Còmic serà del 29 de maig a l' 1 de juny i hi han coses que estan evolucionant i hem de decidir, abans de les festes, el programa definitiu.
El canvi de dates, a què s’ha degut? va en funció del programa de fira de Barcelona?
Tens tota la raó del món, malauradament nosaltres sóm un saló que ocupa un palau, aleshores cada any firal, té un calendari complexe, que si hi ha la fira de Construmat, Alimentaria, saló de l’automòbil... aleshores nosaltres encaixem; en cinc anys ho hem fet en tres mesos diferents, hem tingut el juny, abril i ara estem al maig-juny...
El que estem batallant amb fira de Barcelonaés que no ens canviï el palau. Estem disposats a canviar de mes, però d'ubicació no. Pensem que el palau 8 és un espai -dels que té fira de Barcelona a plaça Espanya- que funciona prou bé, amb possibilitats de créixer, perquè el saló té opcions de créixer, perquè volem incorporar el sector del videojoc amb molta força al saló del còmic i aleshores ens volem quedar al palau número 8 sigui com sigui.
Sortint dels salons del còmic i del manga... amb el camí que fa Ficòmic cap a la normalització de la cultura del còmic i del manga; com veieu les iniciatives i activitats que sorgeixen arreu de Catalunya i Espanya, i que moltes solen tenir com a referent el Saló del Manga de l'Hospitalet?
Tot el que és donar vida al teixit social, als dibuixants amateurs, penso que totes les jornades que es facin, totes les trobades... això és important. Evidentment hi ha dos salons que, no només a Catalunya i Espanya, sinó que són referència internacional.
Hem de pensar que el Saló del Còmic ocupa el tercer o quart lloc a nivell mundial, aleshores és clar que són salons molt potents i és important que, apart de que hi hagi dues grans fites a l'any, també és important que durant tot l’any hi hagin activitats, que el còmic sigui present a la vida quotidiana i que la gent el tingui en compte com a part de la nostra cultura.
Fa pocs dies es va donar el primer Premi Nacional del Còmic -Arrugas, de Paco Roca-, a més es tirarà endavant el Museu del Còmic, com ho valoreu?
La nostra valoració és molt positiva perquè estem dins un procés de normalització, és normal que si hi ha premis nacionals hi hagi una categoria de còmic, ja tocava per la qualitat i tradició que tenen els nostres autors.
Pel que fa al Museu del Còmic, el pla director que s’ha aprovat, parteix d’un projecte que va presentar Ficomic, hem estat impulsors d’aquesta fase actual del museu, pensem que les coses estan ben encarrilades i que la voluntat política es concretarà. Nosaltres creiem que és un projecte de país i els partits que són a la oposició ens han dit que recolzen totalment el projecte; per tant si hi ha un canvi de govern no passarà res perquè és un projecte ampli i que hi ha una consciència col·lectiva que realitzar aquest museu és una cosa bàsica i fonamental com a reconeixement de molts autors de moltes èpoques.
Doncs moltes gràcies per atendre’ns
Gràcies a vosaltres, com sempre.
27è Saló Internacionaldel Còmic de Barcelona,
divendres 29 maig a dilluns 1 de Juny de 2009
El motiu de celebrar-lo de divendres a dilluns, enlloc de dijous a diumenge, és degut a que l’1 de juny és festiu a Barcelona, moltes ciutats de l'àrea metropolitana i a altres poblacions del país.
El Saló canvia de nou les dates del calendari -d'Abril/St.Jordi a finals de maig- per mantenir el palau número 8 de Fira de Barcelona que comptarà amb uns 17.000 metres quadrats per a les seves activitats.
Després del Nadal (Kurisumasu) A Japanzone.cat volem redescobrir-vos com viuen el canvi d'any al Japó, tot desitjant-vos una bona entrada al 2009.
Als temples budistes ressonen fins a 108 campanades - 8 vegades a l'any que ens deixa i 100 al Nou Any - per commemorar l'arribada de l'Any Nou. Segons la creença budista són els 108 "pecats" en que pot caure una persona. Una campanada per pecat amb l'objectiu de purificar l'ànima pel període que comença.
La primera visita als santuaris sintoistes i temples budistes. Els japonesos vestits amb els bonics quimonos i de múltiples colors s'apropen als temples locals per purificar-se, resar i es tira una moneda i es demanen als déus els millors desitjos pel Nou Any. Com podeu veure en la vinyeta del manga de Maison Ikkoku.
Els àpats tradicionals es presenten amb l'o-sechi ryori, una atapeïda caixa dividida en varis compartiments i plena d'aliments de tot tipus, cada un amb el seu significat -en japonès- de bona sort, prosperitat, salut i felicitat. Per exemple hi ha: algues marines kombu ("felicitat"), sopa amb arròs, truita dolça quadrada ("coneixement"), besuc ("alegria"), verdures cuites, gambes ("robustesa"), sushi i altres delícies.
Maison Ikkoku - primera visita al santuari, postals de felicitació del nou any, concurs de televisió;
