dimarts, 26 d’agost de 2008

Diem Carpe diem

Tard o d hora tot s acaba i possiblement aquesta sera la ultima entrada amb un teclat nipo i amb menys presses que al Japo. Pero encara ens queden dos dies que pensem exprimir fins a l ultima gota. Tokyo, com ja deiem, es tant gran que no te l acabes. Hem seguit fent les tapes de barris toquiotes i fins i tot ens hem desplacat a dues hores de cami de Tokyo per visitar Nikko, un precios poble carregat de temples (no en vam tenir prou amb Kyoto) enmig d uns boscos de cedres imponents.

Al museu de Shimbashi al cor del parc d Ueno (Tokyo) vam pode recular en el temps fins abans de la segona guerra mundial i veure lestil de vida i els jocs de carrer d una manera molt interactiva i didactica. Com a contrapunt vam passejar pel glamur de Ginza, el cor del desenvolupament inicial dels gratacels de Tokyo, on hi ha ubicats alguns edificis com el de Sony i Apple, vam flipar amb poder experimentar la tecnologia que vindra.

Per acabar... que es tard quan escrivim aixo, un apunt d anime, que ens ha fet especial il.lusio al final hem pogut anar als cinemes -ni mes ni menys que al megacomplex de Roppongi Hills - a veure Ponyo la ultima produccio de Ghibli, i que vam trobar molt maca, agradable i facil d entendre. S afegeix a la llista de recomenacions de Japanzone.

Per si no podem escriure de nou, ens retrobem a Catalunya, que aqui ja ho sembla perque no hi ha dies que no trobem catalans. Salutacions a tots els que ens aneu seguint i especialment a tots els que hem trobat al paradis del manga!

Podreu continuar llegint-nos a Japanzone.cat o fer-nos comentaris a info@japanzone.cat
matta ne!!

diumenge, 24 d’agost de 2008

Estiu japonès 3: Suika i kakigoori

Tercera tapa de cultura japonesa sobre fets tipics del nihon no natsu (l'estiu del Japo). Sumimasen per les faltes que els teclats japonesos no entenen d'accents o apostrofs.

La suika es una fruita dolca, es pot prendre a qualsevol dia, i sobretot quan axafa la calor pot refrescar: estem parlant de la sindria! Al Japo tambe es una fruita de temporada pero a diferencia de Catalunya pots trobar-te amb una varietat exotica, la sindria quadrada. Com agafen la forma? doncs segons hem sentit perque les fan creixer dins una caixa de forma cubica.
En relacio amb la suika una tradicio autoctona es jugar a "trencar l'olla" o com el joc de la "pinyata", un es tapa els ulls i amb un pal s'ha d'aconseguir picar la suika! Quan se les emporten d'excursio a la platja o la muntanya es reparteix entre tots i a refrescar-se una mica!
Per exemple, algu recordara el divertit joc a la pel.licula "El verano de Kikujiro" del Takeshi Kitano i sino segur que en algun manga ho haureu vist.

Per altre part, el segon postre refrescant es el kakigoori, un gelat amb la particularitat que generalment te forma de conus amb una base de gel picat, com un granissat, i recobert de caramel de gustos variats. Mireu la foto per veure'n dos de melo i llimona! Oishii ka ta! (estaven deliciosos!)
A la propera, un nou apunt refrescant!

divendres, 22 d’agost de 2008

Tokyo I'm on our way!

Ja tornem a ser a la Capital després d’aquesta ruta que ens ha dut per alguns dels racons del País del sol naixent. Tokyo és senzillament enorme i amb una setmaneta que hi estarem segur que no ens l’acabarem; per això hem optat per fer algunes tapes de la ciutat.

De moment ja hem fet algunes visites; el dimecres després del viatge en tren bala des de Kyoto - amb una vista ràpida del Fuji-san - encara vam tenir temps per anar a Shinjuku de nit per celebrar el Quim no tanjoobi (l'aniversari al Japó!).
Ahir dijous vam estar a Odaiba, i vam poder gaudir dels impressionants edificis que hi ha a l’illa, i vam poder admirar les vistes que oferia des de la badia de Tokyo. Com a curiositat vam llegir que va ser un dels escenaris on es va grabar el mític programa d' "Humor Amarillo". Després ens vam desplaçar cap a l’estàtua del gos "Hachiko" de Sitges - perdó de Shibuya - que ens va rebre amb una pluja considerable, però sort en vam tenir de poder-nos aixoplugar al magnífic "edifici 109", un centre comercial molt famós entre les noies de Shibuya.

Aquest divendres al matí , hem pogut complir un projecte que ja feia anys que teníem en ment: visitar el Museu Ghibli a Mitaka; si bé el lloc és petit, està carregat de curiositats i tot plegat fa que admiris encara més els treballs de l'estudi. Aquesta és una visita que, juntament amb la del Museu Tezuka a Takarazuka, considerem molt recomenable - per no dir imprescindible- per tots als aficionats al manga i l’animació.
A la tarda, de tornada, ens hem passejat algunes botigues Mandarake a Nakano, manga i anime a tutiplé, un lloc ple de marxandatge i material de col·leccionista que ens fan reconéixer que realment encara hi ha molt per descobrir.

Ja ho veieu com deia una cançó de les Puffy, "Tokyo I'm on my way"! I que el ritme no pari!

dijous, 21 d’agost de 2008

Estiu japonès 2: Semis

Complementant les cròniques, el segon apunt de cultura japonesa, aquesta vegada dedicat especialment a les

diferents generacions de biòlegs que ens llegiu ;D.


A continuació us presentem els semis, "cigales" (en català) o "cigarras" (en castellà); l'insecte més característic de l'estiu japonès amb un so continu i que es pot escoltar a qualsevol racó on hi hagi un arbre o en múltiples sèries anime.


Els semis formen part de l'ordre dels homòpters, un grup d'insectes amb ales membranoses que quan estan en contacte amb el cos fan vibrar per fer un 'cant' inconfusible. Només fet pels mascles, el so indica que vol delimitar el seu territori i també que està disponible per aparellar-se amb la femella. Han d'anar per feina perquè segons sembla els semis adults només viuen una setmana!


Podeu ampliar la informació a Entomoblog on trobareu interessantíssims articles sobre les espècies o l'inspiració de haikus.


A part d'escoltar-los o patir-los, també es poden veure fàcilment a parcs i jardins. Tot i que a les fotos es vegin grans no us preocupeu que són inofensius.


Al proper apunt ens refrescarem amb uns productes que agraden molt als japonesos i a nosaltres també!

dilluns, 18 d’agost de 2008

Hiroshima, un Fènix

Altre cop sense accents ni apostrof, aixi que demanem disculpes per adelantat.

Ara ja podem dir que hem vist el famós Daimonji Matsuri de Kyoto, on vam tenir la sort de poder veure fins a tres dels grans kanji (ideogrames) de foc escrits a les muntanyes. Va durar poc temps pero en aquest país els agraden els instants efímers i intensos.

Escrivim de nou des d' Hiroshima, ciutat que el 6 d'agost de 1945 va patir el primer bombardeig atòmic de la història, no hem d'oblidar que tres dies més tard la tragèdia es repetia a Nagasaki. Fer una visita al museu memorial de la pau és una experiència recomenable i esgarrifosa a la vegada, la zona propera a l'explosió clama per la pau i aixo es pot veure en els seus carrers i parcs plens de monuments conmemoratius, cada un amb la seva propia història i raó de ser. Realment fascinant.

El temps apreta i no tenim més temps per explicar-vos més coses ni de penjar fotos ja que estem en un ciber de 24 hores. Un lloc ben curiós, per cert. Vinga segurament el proper post el podrem fer des de Tokyo on aprofitarem tant com puguem els dies que hi passarem. Jaane/fins aviat!

Estiu japonès 1: Matsuri

En aquesta ocasió us presentem un primer apunt cultural -paral·lel a les cròniques- coincidint amb el que típicament trobem a l'agost al Japó.

1/. Els Matsuri, són els nombrosos festivals/festes locals que tenen lloc a cada ciutat o poble.
N'hi ha tot l'any però especialment els Matsuri no natsu o festivals d'estiu es celebren per prevenir les malalties i catàstrofes naturals.
Els Matsuri permeten als participants comunicar-se amb les divinitats (kamis) realitzant rituals relacionats amb les religions principals del país, el Sintoisme i el Budisme.

Pels japonesos l' estiu també equival a l'estació dels hanabi o focs artificials per excel·lència. Es fan a l'engròs en alguns festivals i també es fan en un ambient més familiar, compren unes bengales de colors i les encenen a peu del carrer o al costat del riu.

Al blog us hem explicat un tastet dels festivals que hem viscut, els matsuri de Nebuta (a Aomori), Neputa (a Hirosaki), una passejada pel de Tanabata (a Sendai) o Daimonji (a Kyoto).

Celebracions festives i populars que permeten, en definitiva, passar una bona estona fent gresca i disfrutar de l'estiu al màxim.

A la pròxima tindreu fotos i un nou apunt cultural de: semis :)

dijous, 14 d’agost de 2008

Catalans i japonesos


Des de la tranquil·litat - si és que se’n pot dir així- de la vila d’Osaka, reprenen les cròniques del viatge, i és que aquests últims dies hem estat acollits primer per un Claretià molt atent i després per una Família japonesa, molt japonesa.

El Pare Fradera és un claretià català, que fa una pila d’anys que està per terres nipones, actualment està a càrrec d’una parròquia al sud de Nagoya, on ens va rebre amb els braços ben oberts. Tot i la nostra tardana arribada - passades les 12 de la nit- ens va esperar despert i ens va obsequiar amb un soparet exquisit. La seva companyia i ganes de xerrar, ens va fer sentir com a casa. L’endemà vam conèixer l’església i l’encuriosit veïnat de la parròquia, érem la novetat!

Després de passar la nit a Nagoya, tocava el torn de Takatsuki, una ciutat entre Kyoto i Osaka, on la família de la Chiharu - una amiga coneguda a Itàlia- ens va atendre amb tota mena d’atencions; hospitalitat japonesa. Amb ella vam viure tota mena d’experiències divertides, tot practicant japanglish vam visitar les atraccions principals de Kyoto com el Kinkakuji – el temple de l’or- i el Kiyomizudera – el temple de l’aigua. Kyoto és enorme, plena de temples i santuaris, hi tornarem.

L’endemà vam poder gaudir a Nara dels cèrvols sagrats i el To-kae, el festival de les llums màgiques... però el millor de tot va ser poder algunes activitats ben quotidianes com anar al Karaoke, fer el primer Ofuro (bany) casolà o poder-nos menjar un Okonomiyaki (una mena de pizza amb verdures) que havíem d’acabar de cuinar a taula. Sugoi!!


Com deiem aquests dies estem en camp base a Osaka, una gran ciutat que comencem a conèixer – almenys les línies de tren – i és qüestió d’aprofitar que notem que el temps passa ràpid. Disfruteu de les vacances els que les inicieu, carpe diem!

dilluns, 11 d’agost de 2008

Coronat el sostre del Japó

Ni gratacels de Tokyo ni tonteries, ara podem desvetllar les incògnites que teniu els que ens seguiu; el dissabte 9 d’ Agost vam coronar els 3.776 metres del cim més famós del Japó: el Fujisan.

La jornada va començar a l’estació d’autobusos on ens vam trovar un grup de catalans vinguts a aquestes terres per estudiar japonés i amb els quals vam compartir part de la pujada. Des de la cinquena estació, a 2.500 metres d’alçada, vam iniciar l’ascens, ignorant les previsions de pluja als volts de les 12 del matí.


De bon principi, una prominent pujada ja avisava que la muntanya no ens posaria les coses fàcils. El grup de catalans que ens acompanya va quedar desistint de fer l’atac i es van retirar quan van veure que les probabilitats de pluja eren més que evidents. El Japanzone team – patrocinat per Zoo - vam seguir endavant cap a la fita, juntament amb una munió de japonesos, que segons una simpàtica obaasan (àvia) de 61 anys que vam trobar pel camí, tothom havia anat a Pequin i no hi havia gaire gent pujant.


Amb ritme lent però constant, i fent algunes parades estratègiques, vam arribar a la darrera estació on podies trobar un avituallament humà, i quan ja esperàvem trobar el cim desert, vam tenir la sorpresa de topar amb un centre comercial d’alta muntanya: parades de souvenirs, postals, amulets, refrescos, etc. realment increïble de veure. Aquí podeu veure una foto oficial que corrobora la fita de dos catalans al Fujisan.


Després de tirar algunes fotos a grups locals, el temps amenaçava tempesta i ja portàvem els cangurs posats per no mullar-nos durant la baixada. Un tro esgarrifós ha donat el toc a l’inici d’una intensa calamarsada que amb pocs minuts ens ha deixat xops com uns ànecs i després la boira embolcallava el paisatge fent que aquest adquirís un caire místic.


Al final, vam arribar a la cinquena estació, per carregar de nou les motxil•les i després de llargues combinacions amb trens vam anar cap a Nagoya falta gent però això ja és una altre història.

Tsuduku (Continuarà)

divendres, 8 d’agost de 2008

Apunt per pujar el Fuji-san!

Aquesta vegada us escrivim des del peu del Fuji-San, la muntanya més sagrada del Japó...

Tal i com insinuàvem en el darrer post, el Nebuta Matsuri o festival d'Aomori va ser espectacular-sugoi!-; inmenses carrosses de paper il·luminades des de l'interior i transportades per una bona colla de japonesos, de totes les edats.

A continuació un extracte del diari del viatge:
" Totes les carroses seguien un mateix esquema ordenat, com si de un haiku es tractés; primer venien els fanalets, tranquils, portats majoritàriament per gent gran, després venia tota una munió de families, amb els més petits de la colla al davant encapçalant la comitiva i els seguia una carrosa d'inmensos tambors amb un seguici de flautes i platarets tocats per gent de totes les edats, finalment les grans carroses feien acte de presència giravoltant alegrament davant l'expectació del públic; senzillament espectacular i dubtem que les fotos i els videos que hem fet i que han fet la bateria de la màquina s’acabés abans d’hora els hi facin justícia ".

L'endemà al matí vam poder disfrutar de la festa germana que es fa a Hirosaki, el Neputa Matsuri, on les carrosses eren més petites i la majoria eren transportades per la mainada, però no menys espectaculars ja que estaven igualment molt treballades. La desfilada matinal estava encapçalada per tres precioses pubilles i admirada per una munió de nens i nenes petits, alguns d’excursió amb la guarderia i d’altres amb els seus pares, que s’ho miràven tant embadalits com nosaltres que ens faltava el temps per anar-la seguint!

Tenim moltes més coses per explicar però de moment us haureu de conformar amb aquestes petites tapes
del viatge, ja que com hem dit la connexió d'internet no sempre és fàcil.

Avui però pode
u gaudir de les primeres fotos de terres nipones, així com una foto no tant típica del Fuji-san i tirada mentres escrivim aquestes línies ;P

Esperem que en l'ascensió ens faci bon temps, ja us explicarem com ha anat! Matta oide kudasai (fins aviat)

dimecres, 6 d’agost de 2008

Rumb al nord del Japo

Altre cop escrivim despressa i corrents, aquest cop des d Aomori, ciutat situada al nord del pais on esperem disfrutar del Nebuta matsuri, un festival que, pel que ens han explicat la Vero i en Marc, es espectacular i val molt la pena. Ja hem pogut veure la nostra habitacio del capsule hotel (que semblen ninxols) i pinta que pot estar molt be. La calor es molt menys sufocant i l aire mes agradable.

Agraim molt els comentaris tant pel correu \info@japanzone.cat/ com pel blog on esperem que continueu compartint les vostres opinions o propostes. Igualment esperem que passeu unes bones vacances els que les pogueu fer, al webmaster tambe ;) que esperem que corregeixi altra cop el post, どうもありがとう ございます
Us voliem posar algunes imatges pero estem de pega amb com connectarnos a internet, qui ho diria, al pais mes hight tecnology! matta ne!

dimarts, 5 d’agost de 2008

Ja som al Japó!

Hola a tothom, després d'un viatge de mes de 12 hores finalment hem pogut arribar sans i estalvis. Això de per aquí és increïble, hem pogut corraborar que moltes de les coses que llegiem als manga son tal qual, les torres de Tokyo són immenses i algun temple que ja hem visitat és preciós. No obstant els protagonistes d'aquests dos primers dies han estat la xafogor impressionant d'aquest dilluns i una forta pluja que ens ha acompanyat durant tot el dia d'avui Però això no ens ha privat de veure els jardins del palau imperial, que per cert eren visitats per molt poca gent.

Per avui res mes, la conexió aqui es paga a preu d'or i perdoneu que no hi hagi accents ni apostrofs,  ja que el teclat japonès no enten d'aquestes coses, o un servidor no en sap prou.

Editat per genek: Corregit pel pringat que s'ha quedat a Catalunya treballant! 

dissabte, 2 d’agost de 2008


Durant el mes d'agost ens traslladem a Japó!

Des d'aquest blog, que substitueix temporalment el portal web Japanzone.cat, us explicarem - sempre que poguem - les
nostres peripècies al país del sol naixent.

Pròxima parada: el paradís del manga al Japanzone blog.