Catalans i japonesos

Des de la tranquil·litat - si és que se’n pot dir així- de la vila d’Osaka, reprenen les cròniques del viatge, i és que aquests últims dies hem estat acollits primer per un Claretià molt atent i després per una Família japonesa, molt japonesa.

El Pare Fradera és un claretià català, que fa una pila d’anys que està per terres nipones, actualment està a càrrec d’una parròquia al sud de Nagoya, on ens va rebre amb els braços ben oberts. Tot i la nostra tardana arribada - passades les 12 de la nit- ens va esperar despert i ens va obsequiar amb un soparet exquisit. La seva companyia i ganes de xerrar, ens va fer sentir com a casa. L’endemà vam conèixer l’església i l’encuriosit veïnat de la parròquia, érem la novetat!

Després de passar la nit a Nagoya, tocava el torn de Takatsuki, una ciutat entre Kyoto i Osaka, on la família de la Chiharu - una amiga coneguda a Itàlia- ens va atendre amb tota mena d’atencions; hospitalitat japonesa. Amb ella vam viure tota mena d’experiències divertides, tot practicant japanglish vam visitar les atraccions principals de Kyoto com el Kinkakuji – el temple de l’or- i el Kiyomizudera – el temple de l’aigua. Kyoto és enorme, plena de temples i santuaris, hi tornarem.

L’endemà vam poder gaudir a Nara dels cèrvols sagrats i el To-kae, el festival de les llums màgiques... però el millor de tot va ser poder algunes activitats ben quotidianes com anar al Karaoke, fer el primer Ofuro (bany) casolà o poder-nos menjar un Okonomiyaki (una mena de pizza amb verdures) que havíem d’acabar de cuinar a taula. Sugoi!!

Com deiem aquests dies estem en camp base a Osaka, una gran ciutat que comencem a conèixer – almenys les línies de tren – i és qüestió d’aprofitar que notem que el temps passa ràpid. Disfruteu de les vacances els que les inicieu, carpe diem!