La segona edició del Japanweekend ha superat les expectatives d’assistència dels organitzadors; durant els dies 6, 7 i 8 de març, van passar per la sala 92 del Palau sant Jordi 9100 persones, aproximadament 3000 més que a l’anterior certamen. El dissabte va ser el dia més concorregut dels tres.
Des de Japanzone vam poder assistir al
En general, va ser un espai participatiu, on podies interactuar amb els videojocs, jocs de cartes (de rol i clàssics) i fins i tot en una classe pràctica de para-para. Això sí, es va trobar a faltar algun tipus de material editat amb la programació de l’esdeveniment, per poder-se situar. A més a més, la llengua oficial va ser clarament el Castellà, per exemple tots els que vam veure eren en aquesta llengua i creiem que haurien d’haver cuidat més el Català.
L’espai estava ben distribuït, amb l’escenari -enorme- al fons i els estands, així com la zona de jocs i videojocs agrupades. A destacar la gran varietat d’stands comercials i no comercials, on podíem trobar editorials de primera línia del món del manga i l’anime, passant per botigues especialitzades en complements i marxandatge; fins i tot n’hi havia alguna on podies trobar encens i altres aromes. En diferents punts del recinte hi havia un parell d’exposicions monotemàtiques de dolls.
Continuant amb el tema dels espais, a destacar la tranquil·litat del cel obert on hi havia una barra per desconnectar una mica i prendre l’aire i on també, a la tarda, es va poder escoltar un divertit programa de ràdio sobre còmics.
Pel que fa a la zona de les projeccions s’hi van poder veure novetats rabioses de Selecta Visión com The Skullman o Reideen i clàssics reconvertits en novetat com Bola de Drac, la saga de cèl·lula que va aplegar a un nombre considerable de fans. Sembla que va comptar amb cert grau d'improvització sense cap horari marcat i, segons vam poder saber, no era ni l’espai destinat a fer projeccions. Al final l’anunciada projecció de Tokyo Marble Chocolate en HD es va acabar passant diumenge.
Els jocs de cartes i tallers de manualitats, situats pròxims a les grades, eren amens i la gent de la organització atenien al visitant, explicant-li les regles dels jocs i participant amb ells per tal que passessin una estona ben entretinguda.
L’escenari era molt gran però amb un equip de so desproporcionadament petit (potser per no molestar als stands propers?) i amb una taula de so que va donar força problemes.
Algunes activitats de l’escenari no es van poder fer (les primeres de dissabte al matí, com el concert de piano) i d’altres es van allargar més del previst; però quan va arrencar, l’escenari no va parar en tot el dissabte intercalant concerts i activitats. Es va poder veure una exhibició de para-para, participar en un taller d’aquest ball i seguir el concurs per a grups i individual. També s’hi va poder veure una proposta innovadora fins al moment: una desfilada de moda amb vestits inspirats amb motius de la cultura Japonesa.
El clàssic cosplay també va fer acte de presència a l’escenari, amb participació de nombrosos fans, però va quedar un xic deslluït per la falta de ritme. Finalment comentar que va acollir tres concerts, els Jikangai, High freakuency i White Noise que van fer vibrar el miler d'assistents que es van quedar fins a última hora per escoltar-los.
Segons informen des de la organització, per la propera edició és possible que es segueixi mantenint el mateix espai del Palau Sant Jordi, tot i que amb vistes a ocupar en breu la sala principal i així satisfer al públic amb un nou accés i un espai major. Tot i així encara no poden assegurar aquest punt i comenten que ja aniran informant dels progressos que es vagin fent.
En definitiva, un festival jove, que a poc a poc continua creixent, carregat d' il·lusió i amb l’esperança de convertir-se en una cita de referència dins el calendari Otaku de Catalunya.
