Va d'exposicions de cultura japonesa

La fascinació recíproca entre Japó i Catalunya ja fa anys que la fam palesa a les seccions de l'Agenda i Cultura japonesa de Japanzone.cat. En aquesta ocasió presentem la informació de quatre exposicions a la ciutat comptal:
- Diacronies del Japó modern. Fotografies de Tina Bagué.
- Un mundo Manga. Il·lustracions de còmic manga de l'Escola Joso.
- Toyo Ito (2001 - 2009), arquitectura modernista i d'avantguarda de Toyo Ito.
- Error 3; pintures d'artistes japonesos, catalanes, britànics i indis.

Mostres d'expressió i lligams d'amistat entre Japó i Barcelona. T'animes a visitar-les?



| Fins al 9 d'Abril
Diacronies del Japó modern. Fotografies de Tina Bagué

Lloc: Sala d'exposicions de la Biblioteca Jaume Fuster.

L'exposició vol mostrar una visió del Japó actual, on conviuen en absoluta harmonia el Japó tradicional i el Japó més avançat, un recorregut de fotografies que van del nord de Tohoku fins a les illes d'Okinawa.
En els últims set anys, la fotògrafa Tina Bagué, ha viatjat en cinc ocasions al Japó per fer reportatge per diferents publicacions com El País Semanal, El Dominical del Periódico, Viajar, Conde Nast Traveller o Panorama Travel, ara ens presenta per primera vegada part del seu treball referent al país nipó.

Organitza i més informació: Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22).

Aquesta exposició no és el final d'un cicle, sinó més aviat l'inici d'un projecte que tot just comença.
Tina Bagué juntament amb el també fotògraf japonès Toru Morimoto preparen un projecte fotogràfic que iniciaran l'1 de gener del 2010 i que han batejat com The Japan Photo Project.
Aquesta aventura fotogràfica els portarà a recórrer el Japó de dalt a baix amb un autocaravana, durant un any per documentar el país i la seva cultura.
Més informació: The Japan Photo Project



| Fins al 14 d'Abril
Un mundo Manga. Il·lustracions de l'Escola Joso

Lloc: El Corte Inglés de Portal de l'Àngel, Sala Àmbit Cultural, 6ª Planta.
Horaris: dilluns a dissabte 10 a 22h.

La mostra recull els principals personatges i estereotips de la col.lecció de llibres “Monster Book of Manga". Els autors, Daniel Vedrell i Santi Casas, són ex-alumnes de l’Escola Joso, encarregada de realitzar el taller de Còmic Manga que tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 d’abril.

El manga va més enllà de l’afició pel dibuix o la lectura de còmics.
Amb una estètica innovadora i un llenguatge visual, s’ha convertit en un fenomen de masses, que pretén transgredir el format del còmic per envair el cine, la televisió i els videojocs, i convertir-se així en una de les formes de connexió més influents entre els joves.

"1r Curs de Còmic Manga" Dies 6, 7 i 8 d'abril a les 18:30 h.
(durant les vacances escolars de Setmana Santa)

Lloc: El Corte Inglés de Portal de l'Àngel, Sala Àmbit Cultural, 6ª Planta.

Si tens entre 8 i 15 anys i t'agrada dibuixar, El Corte Inglès i Escola Joso, ofereixen la possibilitat de fer un curs gratuït on s’ensenyaran les diferents tècniques del còmic manga.
Inscripcions prèvies a:
ambitculturalbcn@elcorteingles.es

Organitza i més informació: El Corte Inglès, Àmbit Cultural





| Fins al 24 d'abril
Exposició Error 3. Pintures d'artistes japonesos, catalanes, britànics i indis

Lloc: Galeria Safia, Bruniquer 9, baixos, Barcelona
Horari: de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 17 a 20h i hores convingudes

Error 3 és un projecte itinerant i internacional que planteja un diàleg entre orient i occident, i que s’articula entorn la pràctica del dibuix contemporani. Després del seu pas per la Galeria Safia de Barcelona, l’exposició tindrà la seva continuïtat l’octubre de 2009 al Vyom Centre for Contemporary Art de Jaipur (Índia) i el gener de 2010 al Junko Aikawa Gallery de Tòquio (Japó).

Amb la participació d'artistes de:
Barcelona: Patricia Soler i Bibiana Crespo,
Gran Bretanya: Paul Gough i John France,
Japó: Yusaku Fujiwara i Chiaki Kurumizawa,
Índia: Archana Joshi, Harshiv Kumar Sharma i Vidya Sagar Upadyay

Organitza i més informació: Galeria Safia Tlfn. 93 213 84 96; safia@galeriassafia.com




| Fins al 29 de Maig
Toyo Ito (2001 - 2009).
Arquitectura modernista i d'avantguarda de Toyo Ito.

Lloc: Sala d'exposicions. Seu de Casa Àsia, Av. Diagonal, 373.
Horaris: Dilluns tancat. Dimarts, dimecres i dijous de 15 a 20 h.
Divendres i dissabte de 10 a 20 h. Diumenge de 10 a 14 h.
Entrada lliure, aforament limitat.

L'exposició revela algunes de les idees que l'arquitecte japonès Toyo Ito (1941) posa en pràctica mitjançant l'exercici conceptual d'integrar l'ésser humà i l'arquitectura com a parts d'un tot identificat amb la naturalesa.
És així com vol que es percebin projectes com l'ampliació del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, les Torres Porta Fira a la Plaça Europa [FOTO] o altres projectes que estan en procés de realització com les estacions de metro Fira 2 (L'Hospitalet) i Foc-Cisell (Barcelona).

Recentment l'arquitecte japonès va inaugurar una façana que simula un mar onejat, un clar homenatge gaudinià. L'edifici es troba davant de La Pedrera del passeig de Gràcia.

Organitza: Casa Asia i Toyo Ito Arquitectos Asociados
Més informació en PDF (Català i japonès) i video-reportatge TVC



Mostres d'expressió i lligams d'amistat entre Japó i Barcelona. T'animes a visitar-les?

XVIII Concurs d'oratòria japonesa

Novament informem de la convocatòria anual del concurs d'oratòria, una oportunitat per viatjar al país del sol naixent, tot això si creus que vas prou preparat de japonès!
En vols tots els detalls? Continua llegint!

- Dades bàsiques

· La presentació de sol·licituds de la la convocatòria és fins al 31 de març i el concurs (obert al públic) es celebra a les 5 de la tarda del dissabte 25 d'abril a l'Hotel Melià de Barcelona. (Avinguda Sarrià, 50).
El mateix lloc on es celebra la festa japonesa de l'any nou.

· Pels que tenen un bon (o molt bon) nivell de japonès, dues categories: elemental i superior.

· El tema és lliure i el discurs no ha de superar els 5 minuts.

· S'atorguen diplomes i premis als millors concursants i el primer/a dels dos nivells tenen gratis un bitllet d'avió cap al Japó. També reben obsequis les persones que no siguin seleccionades.

- Requisits per concursar

Per tots :
a.- Tenir residència a Espanya
b.- Que l’idioma Japonès no sigui la llengua materna
c.- Poden concursar persones de qualsevol nacionalitat

Nivell Superior:

No haver guanyat el primer premi d'aquest nivell en els últims 3 anys

Nivell Elemental:

a.- No haver visitat Japó per motius d'estudi
b.- No tenir el certificat del segon nivell de l’Examen oficial d’idioma japonès.

* Les persones seleccionades hauran de firmar un compromís escrit en el qual acceptin els requisits establerts.

- Inscripció

És necessari presentar els següents documents, bé personalment o per correu al Consulat General del Japó a Barcelona:

· Omplir la sol·licitud juntament amb 2 fotos carnet.

· Text gravat en CD-ROM (OS Windows) o cassete i la seva transcripció per escrit. Els interessats han d’indicar el nivell al qual es presenten (No es tornarà la cinta).

· Resum del text en espanyol (màxim una fulla A4 en disquet o CD, en format “Text”)

- Preselecció

Es valorarà la cinta gravada i el text escrit de tots els participants que compleixin els requisits exigits. El resultat es comunicarà a partir del 10 d’abril de 2009.

- Informació i sol·licitud

Consulat General del Japó a Barcelona: Concurs d'Oratòria
Av. Diagonal, 640, Edifici Realia 2º planta- D, 08017 Barcelona
Tel: 93 280 34 33 (de dilluns a divendres entre 10 i 13h) Fax: 93 280 44 96

Organitzat per Barcelona Suiyokai, l'associació d'empresaris japonesos de Catalunya i amb la col·laboració de Consulat General del Japó a Barcelona, The Japan Foundation i Casa Àsia.

Ganbatte! (Bona Sort!)

Hina Matsuri, festa de les nines

Cada 3 de març - quan l'arbre del presseguer comença a florir -es celebra la festa de les nines o Hina Matsuri, un dia on en les famílies japoneses es desitja que les nenes creixin sanes i fortes.

En un moble de la casa es munta l’Ohinasama, un altar en forma d'escala on s'exposen una col·lecció de figures guarnides amb vestits tradicionals i que representen la cort imperial japonesa.
L’emperador i l’emperadriu es col·loquen a l’últim pis d’una mena d’escala de tres, cinc o set esglaons coberta amb una catifa de color vermell. Per sota, s’hi col·loquen els ministres, les dames de la cort, els músics, entre d'altres personatges.
El joc de nines ornamentals poden estar dempeus (tachibina) o assegudes (suwaribina) amb diferents categories segons la forma, l’expressió de la cara o la classe de vestit.
Generalment formen l'altar una quinzena de nines que es transmeten entre les generacions de cada família.

La tradició de crear petites nines (hina), fetes de paper, herbes o fusta com a regal per a les filles de les famílies nobles existeix des de l’època Heian (794-1185). Aleshores les nines es feien surar als rius amb gots de sake com un ritual de purificació i perquè s'emportés els mals esperits. Amb el pas del temps es va perdre aquest sentit original i va traspassar els límits de les famílies nobles fins a adquirir la seva forma actual al període Edo (1607-1868).

Tot i que la festa està dedicada exclusivament a les nenes, és costum desitjar salut a tots els nens i nenes. Durant el dia es convida a amics i familiars a menjar Hishimochi -pastissos de pasta d'arròs- i a beure Shirozake -un tipus de vi d'arròs. També es fan ofrenes de mochi a l'altar o es decora la casa amb flors de presseguer, símbol de tendresa i dolçor.

Un parell d’apunts de manga,

A Kochikame, un anime que s'ha emès als migdies del K3, i que narra les estrambòtiques i inversemblants aventures d’en Kankichi Ryotsu, un divertit policia de Tòquio; trobem forces referències a la cultura japonesa i costums; sense anar més lluny un episodi es va dedicar al dia de les nenes, ja que el protagonista ha nascut aquest mateix dia.

A la sèrie Shin Chan, també hi ha un episodi on la Misae (la mare) vol comprar un altar dels esmentats per la Himawari, però desisteix perquè tots són caríssims. En una de les tires del còmic la colla d'en Shin-chan visita la casa de la Nene, que té un altar caríssim amb figures de la Cort imperial.

I en aquesta ocasió, us linkem un article d'en Tobuushi, un dels nombrosos catalans al Japó!

Murakami visitarà Barcelona

Per primera vegada l'escriptor Haruki Murakami viatjarà a Barcelona per participar en
en una trobada-col·loqui el dimarts 17 de març a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.
La visita organitzada en motiu del 40è aniversari de Tusquets Editors, està inclosa en la programació de la biblioteca dins el cicle 'El valor de la paraula', un espai de trobada entre autors que presenten la seva obra als seus lectors.

L'escriptor japonès és conegut especialment per la novel·la i best-seller Tòquio Blues, entre d'altres. La majoria de les seves obres s'han editat en català per Editorial Empúries.

L'activitat coorganitzada per Tusquets Editors i la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, també ha propiciat que es faci una exposició dedicada a l'editorial com una aproximació a la seva trajectòria, col·leccions i autors. Es podrà visitar a la Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22) del 21 d'abril al 28 de maig.

Un escriptor de culte de literatura japonesa contemporània, al març a Barcelona.

Setsubun: benvinguda primavera!

El Setsubun es celebra al Japó el 3 o 4 de febrer; tradicionalment marca el canvi d'estació i l'inici de la primavera lunar en el calendari xinès. El ritual més conegut és el mame-maki: escampar llavors de soja torrades al crit de "fora els dimonis!, que entri la fortuna!". Et sona d'algun manga?

En la mitologia japonesa els dimonis o mals esperits són símbols de mala sort.
Antigament, el poble nipó del segle VIII caçava amb arc i fletxes els esperits malignes (també anomenats dimonis). Continuà durant el segle XIII amb la creença que es podia espantar-los amb la crema de caps de sardines seques, el fum de la fusta cremada o el so dels tambors.

Des del període Edo (1600-1868) i fins als nostres dies, el ritual més tradicional és el mame-maki on s'escampen llavors de soja torrades tot cridant:
"Oni wa soto!, fuku wa uchi!" (鬼は外!, 福は内!)
="Fora els dimonis!, que entri la fortuna!".

Es creu que escampar llavors de soja espanta els dimonis, atrauen la bona sort i porten felicitat dins les cases japoneses. En alguns temples es fa com a cerimònia de purificació del nou cicle. També hi ha menjar per l'ocasió, els rollets de sushi Ehoumaki i que signifiquen “a la direcció de la sort", així doncs s'han de menjar tot mirant a una direcció concreta.

Dues màscares, dos rols. Algunes vegades la gent es disfressa amb una màscara d'Oni (dimoni, ogre) o d'Otafuku, una senyora de cara blanca i simpàtica que representa la deessa de la fortuna.

I al manga! El setsubun o el rol dels dimonis es poden trobar en algunes històries de Ranma 1/2, Bola de Drac, InuYasha, Shin-chan o Dr. Slump. Un clar referent és a Lamu de Rumiko Takahashi, on la protagonista és una extraterrestre procedent del planeta Oni [dimoni] lloc on també celebren la festivitat del Setsubun amb un estil ben particular.

Si teniu ganes de més, feu una llegida a la historieta manga de la recomenable Kids Web Japan (en anglès) i com a extra de l'article; una frase extreta d'un conte popular japonès:

"Diuen que al Japó hi ha uns ogres de l'hivern que no volen mai que arribi la primavera. L'estan esperant amb uns garrots per fer-la marxar.. "

Una tradició per donar la benvinguda a la primavera!

Seijin no Hi, dia de la majoria d'edat

El segon dilluns de gener té lloc al Japó la cerimònia de la majoria d'edat, Seijin no hi, on participen els joves que durant aquest any han complert o faran els 20 anys. Entren a una etapa nova de la vida.
Un dia important en que els joves assisteixen a les cerimònies de pas a l'edat adulta - seijin shiki-, vestits amb les millors gales: les noies amb quimonos de luxe i els nois d'etiqueta.

Al Japó s'arriba a la majoria d'edat als 20 anys i com a reconeixement a ser adults de la societat japonesa assisteixen a una cerimònia 'de graduació' a la majoria d'edat. A tot el país, joves es reuneixen a instituts, ajuntaments o pavellons per escoltar els discursos de l'alcalde o altres personalitats importants que els donen la benvinguda al món dels adults, concienciant-los a ser participatius i responsables en la nova etapa de la vida.

Després de la cerimònia, alguns joves van a visitar els santuaris i temples locals per demanar als déus els millors desitjos o comprar amulets per tenir fortuna en la salut, els estudis, la feina, o l'amor.

Al final de la jornada, anar al karaoke o fer una festa amb els amics o familiars són algunes de les opcions dels joves per celebrar que és a partir dels 20 anys quan legalment poden beure alcohol, fumar o tenen el dret a votar. Podeu visitar aquí per saber-ne més. Salut i joventut!

Feliç Any Nou, Shinnen Omedeto!

Després del Nadal (Kurisumasu) A Japanzone.cat volem redescobrir-vos com viuen el canvi d'any al Japó, tot desitjant-vos una bona entrada al 2009.

Al Japó, una de les festes més importants és l'Any Nou (Shogatsu). Com us havíem comentat, els preparatius començen uns quants dies abans però especialment es celebra del 31 de desembre fins al 3 de gener.

El dia 31 al vespre/nit,

Per enllaçar el canvi d'any és costum menjar fideus soba extrallargs (els toshikoshi-soba) que simbolitzen el desig de tenir una llarga vida i plena de salut. S'acompanya amb un sake, el vi d'arròs tradicional. extrallargs

Als temples budistes ressonen fins a 108 campanades - 8 vegades a l'any que ens deixa i 100 al Nou Any - per commemorar l'arribada de l'Any Nou. Segons la creença budista són els 108 "pecats" en que pot caure una persona. Una campanada per pecat amb l'objectiu de purificar l'ànima pel període que comença.

Kohaku Uta Gassen és el nom del programa de la televisió pública que més de la meitat del país acostuma a veure durant el Cap d'Any. Es reuneixen els/les millors cantants del país i competeixen en dos equips, el femení (Aka-gumi, “vermells”) i el masculí (Shiro-gumi, “blancs”).

A partir de les 12 de la nit, de bon matí o durant aquests dies festius,

La primera visita als santuaris sintoistes i temples budistes. Els japonesos vestits amb els bonics quimonos i de múltiples colors s'apropen als temples locals per purificar-se, resar i es tira una moneda i es demanen als déus els millors desitjos pel Nou Any. Com podeu veure en la vinyeta del manga de Maison Ikkoku.
També és tradició comprar amulets per tenir felicitat i bona fortuna en els estudis, la feina, l'amor, etc. Aquest esdeveniment massiu en els temples és un fet popular, cultural i religiós del poble nipó.

Durant els primers dies de l'any,

Es reben les postals de felicitació d'Any Nou (nengajô) que han enviat familiars i amics. Acostumen a estar decorades amb dibuixos de l'animal representatiu de l'any entrant. Segons el calendari oriental del zodíac xinès, el 2009 és l'any del bou.

Els àpats tradicionals es presenten amb l'o-sechi ryori, una atapeïda caixa dividida en varis compartiments i plena d'aliments de tot tipus, cada un amb el seu significat -en japonès- de bona sort, prosperitat, salut i felicitat. Per exemple hi ha: algues marines kombu ("felicitat"), sopa amb arròs, truita dolça quadrada ("coneixement"), besuc ("alegria"), verdures cuites, gambes ("robustesa"), sushi i altres delícies.

Els nens reben una paga extra amb diners, l' Otoshi-dama, uns sobres decorats amb l'animal que representa l'any. També es fan volar estels, s'escriu la primera cal·ligrafia en pinzell de l'Any o juguen a karuta, un joc de cartes amb poemes o refranys que s'han d'acabar de completar les frases.

La cerimònia de batre mochi (pasta d'arròs) amb masses gegants i dins uns morters, per després menjar mochi com a pastíssets o fer ofrenes als altars familiars. El blanc suggereix puresa i l'elasticitat simbolitza força i longevitat.

Totes aquestes tradicions es poden trobar com a referències culturals a diversos manga. Referenciem cinc exemples (i segur que n'hi ha molts més!) de:

Maison Ikkoku - primera visita al santuari, postals de felicitació del nou any, concurs de televisió;

Lamu - la primera cal·ligrafia en pinzell de l'Any, joc de karuta (poemes i refranys en parelles de cartes), la visita al santuari, batre mochi, les 108 campanades de la tradició budista;

Tokyo Godfathers - ambientació nadalenca, la primera visita al santuari;

Shin-chan - dinar de cap d'any, visita al santuari, propina pels nens, jugar a karuta;

20th Century Boys - fideus soba per enllaçar els dos anys, records d'infantesa i sobre pels nens (Otoshi-dama)

Diuen també que els japonesos començen l'any rient perquè creuen que això els portarà bona sort. Així que :)

Japanzone.cat us desitja un any pròsper de felicitat i ens continuem llegint al 2009,

Shinnen Omedetô! Feliç Any Nou!

Nadal / Kurisumasu

Al Japó, el Nadal ('Kurisumasu') és una festa importada d'Occident i que cada any celebren més japonesos. Molts centres comercials decoren les botigues en busca més del consumisme que el significat religiós. Un país on la religió cristiana representa un 1% dels 127 milions de persones que s'estima que viuen al país del sol naixent.
I el 24 de desembre, durant la nit de Nadal s'acostuma a menjar el 'christmas cake', una tarta de nata i maduixes.
Un nadal a la japonesa?

A alguns manga es pot veure el Nadal japonès. Des de Japanzone recordem l' especial de Love Hina "Plàcida nit" o en un especial de Ranma ½ anomenat "El Nadal mogut de la família Tendô" que fa uns quants anys es va emetre al Canal 33.
També alguns autors de manga fan especials nadalencs amb els seus personatges, les noies d'Evangelion (foto) no són una excepció.


El que realment és típicament japonès és la preparació de la gran festa de Cap d'Any. Durant tot el mes de desembre,

A les cases japoneses es fa una neteja general perquè estigui apunt per la festa i a la vegada es pretèn expulsar la mala sort de les llars i purificar en motiu de l'Any Nou.

Es decora l'entrada de les cases amb dos kadomatsu, adornaments de fulles de pi i tiges de bambú, com a símbols de vida eterna i honestedat. Es complementa amb el shimenawa, una corda sagrada de palla en tires de paper en ziga-zaga i protectores dels mals esperits.

Als altars es fan ofrenes de mochi (pastissets d'arròs pastats en morters enormes) ja que el blanc suggereix puresa i l'elasticitat representa la força i símbol de longevitat.

S'envien a amics i familiars tradicionals postals de felicitació d'Any Nou (nengajô). Solen estar decorades amb dibuixos d'un animal representatiu de l'any que entra.

Voleu saber-ne més? llegiu Japanzone a finals d'any i tindreu una segona ració d'informació de l'Any Nou japonès!

Tornant al Nadal...

Recordeu que Japanzone.cat recomana per aquestes festes:Tokyo Godfathers, una de les millors pel·lícules d’animació i amb una interessant reflexió nadalenca.
És possible que encara no l'hagis vist??? Busca-la!

Tokyo Godfathers
Directors: Satoshi Kon i Shogo Furuya
Guió: Satoshi Kon
Any: 2003
Durada: 88 minuts
Edició en DVD distribuïda per Sony Pictures / Columbia

Sinopsi de Japanzone: Tres 'sense sostre' de Tòquio troben una nena abandonada la nit de Nadal; després de batejar-la com a Kiyoko decideixen retornar-la als seus pares... però com fer-ho si sols disposen d'una foto?
La noia que ha marxat de casa, l’alcohòlic que va abandonar la família i el transvestit amb molt bon cor que volia ser mare, una família peculiar que aprèn a afrontar el seu futur.
L’aventura farà un canvi important en la seva vida.

"Els padrins de Tòquio"; cinema d'animació per qualsevol època de l'any però especialment en la setmana de Nadal i fi d'any.

Bon Nadal

Kurisumasu Omedetô

Shichi-Go-San, bona fortuna per a la mainada

El 15 de novembre, considerat el dia més afortunat de l'any segons el calendari japonès, es celebra al Japó la festivitat del Shichi-Go-San, 七五三, literalment "set, cinc, tres".

En aquest dia, els nens de 3 i 5 anys i les nenes de 3 i 7 anys visiten el santuari sintoista amb els seus pares. Perquè d'aquestes edats? un dels motius és la creença de la cultura japonesa que els números senars porten bona sort!

Als santuaris les famílies donen gràcies als kamis (déus) per la salut dels fills i amb el desig que continuïn creixent sans, forts i tinguin un futur pròsper.

Aquesta festa també és molt especial per la mainada ja que per primera vegada van amb els vestits tradicionals del Japó: les nenes porten el kimono cerimonial, i, els nens les jaquetes haori i els pantalons hakama. Tot i que el Shichi-Go-San s'associa a rituals sintoistes també la celebren els japonesos cristians, arreglats per a l'ocasió com en la festa de la primera comunió.

Durant el dia, la mainada rep del santuari, amulets (omamori) i uns dolços de color vermell i blanc, els chitoseame o 'caramels de mil anys'. Aquests estan representats per la grulla i la tortuga, dos animals de la cultura japonesa símbols de llarga vida.

Per ampliar;

dia dels nens i les nenes (en anglès)

Primera comunió sintoista de Jordi Juste (El Periódico)

En els darrers anys ha transcendit el caràcter religiós de la festa per esdevenir en un acte més comercial on les pròpies famílies es poden gastar un dineral en llogar o comprar el kimono tradicional per a continuar una bonica festivitat de novembre.

Osamu Tezuka, 80 anys

El 3 de novembre, al Japó es conmemora el dia de la cultura, la pau i la llibertat [Bunka no hi]. Durant aquest dia, escoles i govern, concedeixen premis de reconeixement a persones que han contribuït signficativament al desenvolupament cultural del país.

Avui, quan fa 80 anys del naixement de Tezuka, republiquem un reportatge de l'"Urà", dedicat al "Déu del manga" i a tots els que llegiu Japanzone.cat. Que el disfruteu!


Osamu Tezuka, va néixer a Toyonaka (prefectura d' Osaka) el 3 de novembre de 1928 i va morir al 9 de febrer de 1989. Com a mostra de la seva importància només cal dir que a Japó se l'anomena manga no kamisama (literalment "Déu del manga").
Tezuka va ser un dels pioners de l’animació japonesa i amb Astroboy va crear els primers dibuixos animats per a la televisió del Japó. El seu nom i els seus personatges formen part de la història popular japonesa i és l'autor més important i influent de la història del manga.

Els seus pares eren Yutaka i Fumiko Tezuka. Quan era petit, normalment llegia els còmics del seu pare i anava sovint a contemplar, durant hores, el ballet de la companyia teatral Takarazuka, poble on va viure la seva infància. Durant els anys de guerra dibuixava incansablement als seus quaderns.

Va dedicar-se a dibuixar manga aplicant tècniques pioneres, com l'ús de les historietes amb una distribució diferent de les vinyetes, formant el que seria els story manga o manga de llarga duració. A més, un dels més importants llegats de Tezuka al manga, són els ulls desproporcionadament grans - influència en bona part pels dibuixos animats de Walt Disney, els quals admirava - i que actualment són un dels trets més característics de l’animació i el manga japonès, essent el shojo (manga adreçat a un públic femení) el màxim exponent d'aquesta característica.

Profundament marcat per la segona guerra mundial va procurar transmetre missatges optimistes en els seus dibuixos. Va estudiar medicina a la universitat - ofici que mai va exercir - i fou a l'edat de 19 anys, quan va dibuixar el seu primer treball de gran importància: La nueva isla del tesoro (Shin Takarajima, 1947) i que va arribar a vendre aproximadament uns 350.000 exemplars. Però fins la dècada dels anys 50 no van sorgir els seus grans i famosos personatges destinats a un públic infantil com Kimba el lleó blanc (Janguru Taitei, 1950), Astro boy (Tetsuwan Atom, 1951) i La princesa Cavaller (Ribbon no Kishi, 1953) considerat el primer manga del gènere shojo de la història.

Uns anys més tard una de les pel·lícules d'animació de Disney, El Rei Lleó, es basaria en Kimba el lleó blanc, una de les primeres obres de Tezuka.

A les següents dècades continuà l’èxit amb obres una miqueta més madures i enfocades per a un públic més adult amb sèries com Black Jack (1973), Fénix (Hi no Tori, 1954), Buda (Buddha, 1972) i Adolf (Adolf ni tsugu, 1983). La carrera de Tezuka va donar un gir profund amb la culminació de la sèrie MW (1976) on va tractar temes poc freqüents en el manga de l’època: l'homosexualitat, la corrupció política o terrorisme.

Apart de les innovacions que introduí en el manga, també va ser un dels pioners de l’animació japonesa. No va ser fins el 1962 quan va crear la seva empresa d'animació japonesa, Mushi Productions i va fer versions de les seves obres més famoses: Astroboy, va ser la primera sèrie de dibuixos animats, de periodicitat setmanal, al Japó. El 1973 l’empresa va haver de tancar per vàries crisis de la productora. El 2003 se'n va fer una nova versió animada adaptada als nous temps.

Com heu pogut llegir en tota la seva vida, Tezuka, va tenir una producció prolífica i va dibuixar prop de 700 manga, va dibuixar més de 150.000 pàgines i va fer més de 60 pel·lícules en 35 anys. El país sencer va quedar molt dolgut davant la notícia de la seva mort el 9 de febrer de 1989 i el seu funeral va adquirir una dimensió nacional.
El 1994, a la ciutat de Takarazuka on va viure la seva infantesa, es va inaugurar el museu Tezuka, en honor seu i a les seves obres.

Algunes de les obres d' Osamu Tezuka que han arribat a Espanya:
Per ordre d'any de publicació al Japó i editorial que ha publicat el manga/anime

La nueva isla del tesoro (1947) Glénat. Volum únic - 8,95€

L'obra que va llançar a la fama un jove Tezuka i adaptació lliure basada en la famosa novel·la d' Stevenson.

Lost world (1948) Glénat. Volum únic - 8,95€
Metropolis (1949) Glénat. Volum únic - 7,50€

Keinchi i el seu tiet que és detectiu privat han anat a japó a investigar un cas, però en arribar a metròpolis es troben embolicats en els plans malèfics del Baró Roig que ha fet construir una gran plataforma voladora per dominar el món, però la clau que serveix per dominar la plataforma desapareix.

Next World (1951) Glénat. Volum únic -10€

Astroboy (1952) - Glénat. 21 toms publicats (de 23) - Mensual - 7,50€ / número

L’1 de gener de 1963 es va estrenar l'anime per la cadena fuji TV. Astroboy es va convertir en l’heroi de la primera sèrie setmanal de dibuixos setmanals. Aquesta revolució va fer arribar, el petit robot a un heroi nacional, i més tard ha arribat a ser un mite pel Japó.
Astroboy va ser construït pel profesor Tenma després de la mort del seu fill Tobio en un accident d’automòbil. En descobrir que l’Astroboy, degut a la seva complexió, no pot substituir el seu fill perdut, per no créixer i desenvolupar-se com un nen real, el va vendre a un circ. Un dia, en una actuació, el troba el Doctor Ochanomizu que l’adopta i el reintegra a la societat. Després d’això podrà comptar amb nombrosos companys d’aventures.

La princesa caballero (1953) Glénat. 3 volums - 8,95€ / número

Crimen y castigo (1953) Otakuland. Volum únic - 6,5€

Fènix (1954) Planeta deAgostini.
vol.1 11 volums - 4,15€ / número
vol.2 "El pájaro de fuego" - 2 volums. 7,50€ / número
vol.3 "Ressurrección" - 2 volums. 7,50€ / número

La inmortalitat de l’ocell Fènix que “crema al morir i reneix de les seves pròpies cendres”. Obra ambientada en un futur llunyà que va fer durant la seva llarga carrera. No s'ha acabat de publicar tota, només alguns arcs argumentals.

Dororo (1967)

Manga inèdit al nostre país, obra adaptada en una pel·lícula d'imatge real distribuïda en DVD per Mediatres i Warnerbros.

Oda a Kihirito (1970) Otakuland. 3 volums - 8,95€/número

Ayako (1972) Otakuland. 2 volums - 11€ / número

Buda (1972) Planeta deAgostini. 10 volums. 11,95€ / número

Bajo el aire (1971-72) Dolmen editorial. Volum únic - 8,95€
La brutalitat de l’alemanya nazi, la doble vida d’un multimilionari, l’obstinació d’un fugitiu, els sentiments dels androides, llegendes obscures del folklore japonès... tot això i molt més és el que ens trobem quan ens submergim en aquest manga, que ens fa reflexionar sobre les misèries de la naturalesa humana.

Black Jack (1973) Glénat. 12 volums publicats (de 17) - Bimestral - 12,00 € / número

Osamu Tezuka, el geni creador d'aquest manga, també va estudiar medicina abans de ser un brillant sensei del manganime. Podria tractar-se d'una autobiografia amb tocs de ficció i realitat ben barrejats. Un cirurgià clandestí i mestre del bisturí (rodolí :-) realitza operacions increïbles que freguen l'impossible als clients que li demanen els seus serveis.

Hi ha una pel·lícula d'anime i una col·lecció de 10 OVAs/especials (originals del 1996) en dos packs editats per Jonu Media.

MW (1976) Planeta deAgostini. Volum únic. 592 pàg. - 19,95€

MW es pot considerar, amb tot el dret, com a una novel·la negra visual.
Malgrat que el dibuix, característic de Tezuka, pugui semblar un xic “retro”, ben aviat el lector se n’oblida ja que el carisma dels personatges i de la pròpia història l’engoleix en un món on la traïció, la violència i el misteri hi són ben presents.

Amb MW, Tezuka posa sobre les pàgines la corrupció política, el terrorisme, l’homosexualitat, l’assentament de bases americanes en territori Japonès, etc. Temes delicats que l’any 1976, quan es va publicar el manga, no devien de ser molt païdors per la societat japonesa del moment.

El árbol que da sombra (1981) Planeta deAgostini. 8 volums -
11,95€ / número

Adolf (1983) Planeta deAgostini. 5 volums -
1 al 4: 8,99€; 5: 9,59€ / número

Ens narra la història de tres personatges que es diuen igual i que viuen la segona Guerra Mundial. Un és Adolf Kauffman, fill de pare alemany i mare japonesa; el segon, Adolf Kamil, jueu exiliat al Japó i el tercer, Adolf Hitler, el dictador alemany.

L’autor creua els tres Adolfs a partir d’una excusa argumental, un macguffin: apareixen uns papers que demostren l’origen jueu de Hitler.

Tezuka, escuela de Animación 1 de Tezuka productions (2003), llibres d'il·lustracions creatives per a mangakes emprenedor - Norma editorial - 2 llibres - 11€ cada un


Pròximament (2009)

La leyenda de Son Goku (1952-59) - 4 volums [Norma editorial]


Si en voleu saber més...

El dimecres 5 de novembre, a les 19:00h, a la Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), entrada gratuïta; Marc Bernabé, traductor i expert en còmic japonès, donarà una conferència sobre Tezuka, en el marc del cicle de conferènces "Lletres Japoneses". Segur que serà interessant!