dimecres, 11 de març del 2009

Japanweekend crònica d'un dissabte

La segona edició del Japanweekend ha superat les expectatives d’assistència dels organitzadors; durant els dies 6, 7 i 8 de març, van passar per la sala 92 del Palau sant Jordi 9100 persones, aproximadament 3000 més que a l’anterior certamen. El dissabte va ser el dia més concorregut dels tres.

Des de Japanzone vam poder assistir al Japanweekend. Un gran festival que costa suors a la organització mantenir-lo lligat; els que hem organitzat alguna moguda, per petita que sigui sóm conscients de l’esforç i la dedicació que demanen, tot i que, de vegades, hi ha coses que no es poden passar per alt.


En general, va ser un espai participatiu, on podies interactuar amb els videojocs, jocs de cartes (de rol i clàssics) i fins i tot en una classe pràctica de para-para. Això sí, es va trobar a faltar algun tipus de material editat amb la programació de l’esdeveniment, per poder-se situar. A més a més, la llengua oficial va ser clarament el Castellà, per exemple tots els que vam veure eren en aquesta llengua i creiem que haurien d’haver cuidat més el Català.


L’espai estava ben distribuït, amb l’escenari -enorme- al fons i els estands, així com la zona de jocs i videojocs agrupades. A destacar la gran varietat d’stands comercials i no comercials, on podíem trobar editorials de primera línia del món del manga i l’anime, passant per botigues especialitzades en complements i marxandatge; fins i tot n’hi havia alguna on podies trobar encens i altres aromes. En diferents punts del recinte hi havia un parell d’exposicions monotemàtiques de dolls.

Continuant amb el tema dels espais, a destacar la tranquil·litat del cel obert on hi havia una barra per desconnectar una mica i prendre l’aire i on també, a la tarda, es va poder escoltar un divertit programa de ràdio sobre còmics.


Pel que fa a la zona de les projeccions s’hi van poder veure novetats rabioses de Selecta Visión com The Skullman o Reideen i clàssics reconvertits en novetat com Bola de Drac, la saga de cèl·lula que va aplegar a un nombre considerable de fans. Sembla que va comptar amb cert grau d'improvització sense cap horari marcat i, segons vam poder saber, no era ni l’espai destinat a fer projeccions. Al final l’anunciada projecció de Tokyo Marble Chocolate en HD es va acabar passant diumenge.

Els jocs de cartes i tallers de manualitats, situats pròxims a les grades, eren amens i la gent de la organització atenien al visitant, explicant-li les regles dels jocs i participant amb ells per tal que passessin una estona ben entretinguda.


L’escenari era molt gran però amb un equip de so desproporcionadament petit (potser per no molestar als stands propers?) i amb una taula de so que va donar força problemes.

Algunes activitats de l’escenari no es van poder fer (les primeres de dissabte al matí, com el concert de piano) i d’altres es van allargar més del previst; però quan va arrencar, l’escenari no va parar en tot el dissabte intercalant concerts i activitats. Es va poder veure una exhibició de para-para, participar en un taller d’aquest ball i seguir el concurs per a grups i individual. També s’hi va poder veure una proposta innovadora fins al moment: una desfilada de moda amb vestits inspirats amb motius de la cultura Japonesa.

El clàssic cosplay també va fer acte de presència a l’escenari, amb participació de nombrosos fans, però va quedar un xic deslluït per la falta de ritme. Finalment comentar que va acollir tres concerts, els Jikangai, High freakuency i White Noise que van fer vibrar el miler d'assistents que es van quedar fins a última hora per escoltar-los.


Segons informen des de la organització, per la propera edició és possible que es segueixi mantenint el mateix espai del Palau Sant Jordi, tot i que amb vistes a ocupar en breu la sala principal i així satisfer al públic amb un nou accés i un espai major. Tot i així encara no poden assegurar aquest punt i comenten que ja aniran informant dels progressos que es vagin fent.


En definitiva, un festival jove, que a poc a poc continua creixent, carregat d' il·lusió i amb l’esperança de convertir-se en una cita de referència dins el calendari Otaku de Catalunya.